Curator’s Notes on Synthesis for Survival

English

Synthesis for Survival was my first opportunity to curate a show. I had been working closely with the gallery the floor for almost two years and in April 2016, I proposed the idea to curate a show with work from contemporary artists from the Escola Massana. After going to various expositions of fellow artists in Barcelona, I began to notice common threads. There seemed to be a certain tendency to reduce and synthesize emotions, concepts, experiences and situations into simple color, form, texture and shape just as the minimalists of the early 20th century. Yet the application seemed more akin to that of the expressionists of the same era; a fascinating meeting ground between the two genres.

After writing a concept statement, I chose works of the following artists: Jakob Kolb from Austria, Jose Ferrandez from Lloret de Mar, Raul Paez from L’Hospitalet de Llobregat, Kaspar Rapsak from Holland and Arnau Farell from Mallorca. These works- most of which had never been exhibited before- needed to come together in a sole space that suited their jarring, primitive presences. I chose the garage space just below the gallery that had sleek brutality to it. It is a raw, industrial space with almost warm fluorescent lighting; a frenzy of juxtapositions that the work also shared. It was an ideal space. I made several selections of the work with the artists before having them shipped to the gallery’s garage. We then chose their orchestration in the space. The opening was the night of the 8th of July. 

Català

Synthesis for Survival va ser la primera exposició que vaig comissariar. Ja feia un parell d’anys que havia col·laborat amb la galeria the floor i l’abril del 2016, vaig proposar l’idea de comissariar una exposició amb obres d’artistes contemporanis de l’Escola Massana. Després d’haver anat a diverses exposicions a Barcelona amb obres d’aquests mateixos artistes, vaig veure certs punts en comú. Em va semblar que hi havia una tendència general a reduir i sintetizar emocions, conceptes, experiències i situacions a colors, formes i textures simples tal i com els minimalistes dels principis de segle XX tot i que, l’aplicació semblava més aviat expressionista; un punt convergent fascinant entre les dues categories. Després d’escriure un text parlant del meu concepte, vaig sel·lecionar obres dels següents artistes: Jakob Kolb d’Àustria, Jose Ferrandez de Lloret de Mar, Raul Paez de L’Hospitalet de Llobregat, Kaspar Rapsak dels Països Baixos i Arnau Farell de Mallorca. Aquestes obres- la majoria mai exposades- necessitaven ser col·locades en un espai adequat per les seves presències dissonants i primitives. Vaig escollir el garatge just a sota de la galeria per la seva brutalitat neta. És un espai cru i industrial amb una llum fluorescent gairebé càlida: un frenesí de juxtaposicions que també existien en les obres. És un espai ideal. Vaig fer diverses seleccions d’obres amb els artistes abans de transportar-les al garatge de la galeria i després, vam orquestrar-les dins l’espai. L’inaguració va ser el 8 de juliol.

Castellano

Synthesis for Survival fue la primera exposición que hice de comisario. Yo había colaborado con la galería the floor por casi dos años y en el abril 2016, propuse la idea de comisariar una exposición con obras de artistas contemporáneos de l’Escola Massana. Después de haber ido a varias exposiciones en Barcelona con obras de estos artistas, noté hilos comunes. Me parecía que había un cierta tendencia de reducir y sintetizar emociones, conceptos, experiencias y situaciones en colores, formas y texturas simples tal como los minimalistas de los principios del siglo XX aunque la aplicación parecía más bien expresionista; un punto convergente fascinante entre las dos categorías.

Después de escribir un texto hablando de mi concepto, escogí obras de los siguientes artístas: Jakob Kolb de Austria, Jose Ferrandez de Lloret de Mar, Raul Paez de L’Hospitalet de Llobregat, Kaspar Rapsak de los Países Bajos y Arnau Farell de Mallorca. Estas obras- la mayoría nunca expuestas- necesitaban exponerse en un espacio adecuado para sus presencias disonantes y primitivas. Escogí el garaje justo debajo de la galería por su brutalidad limpia. Es un espacio crudo e industrial con luz fluorescente casi cálida; un frenesí de yuxtaposiciones que también existían en las obras. Es un espacio ideal. Hice varias selecciones de las obras con los artistas antes de transportarlas al garaje de la galería. Después, las teníamos que orquestar dentro del espacio. La inauguración fue el 8 de julio.